LITERATURA MEDIEVAL


 ELS INICIS DE LA LITERATURA

Ací teniu un quadre cronològic de la literatura catalana, molt bàsic, amb els moviments, autors i obres més importants. Us donarà una visió de conjunt de tot el que s'ha d'estudiar en aquests dos cursos de Batxillerat.



LITERATURA

També podeu visualitzar la presentació següent sobre literatura catalana medieval. Us dóna informació bàsica de les tres primeres unitats de literatura.




LA POESIA TROBADORESCA

                       

En el mateix moment en què Jaume I i Desclot escrivien les seues Cròniques, els poetes catalans també iniciaven les seues produccions. Aquestes composicions, però, no les trobareu escrites en català, sinó en una llengua, també romànica, que té el seu bressol al sud de França, el provençal, però que serà emprada també pels poetes italians i catalans. Sembla que la moda iniciada pels trobadors occitans va irrompre tan fortament en la nostra cultura que, a més d'imitar les estructures i els continguts, els nostres trobadors també n'adoptaren la llengua.
 Els trobadors componien aquestes peces i hi posaven música; després, els joglars s'encarregaven de difondre-les. Així va nàixer i es va escampar entre els segles XII i XIII la lírica trobadoresca. Cliqueu en els enllaços de més avall per conéixer-ne les característiques, els autors més importants i algunes de les composicions que ens han pervingut.



Guillem de Berguedà
Un dels trobadors catalans que heu de conèixer és Guillem de Berguedà, que va ser tot un personatge. En la Vida d’aquest trobador que apareix en els cançoners, es diu que "fou un gentil baró de Catalunya, vescomte de Berguedà i senyor de Madrona i de Puig-reig. Fou bon cavaller i bon guerrer i tingué guerra amb Ramon Folc de Cardona, que era més ric i més important que ell. I s’esdevingué que un dia es trobà amb Ramon Folc i el matà traïdorament; i per la mort d’en Ramon Folc fou desheretat. Molt de temps el mantingueren els seus parents i els seus amics; però després tots l’abandonaren, perquè a tots els va fer cornuts de les mullers i de les filles i de les germanes, que no hi hagué ningú que el mantingués, tret d’Arnau de Castelló, que era un valent gentil home d'aquella contrada. Féu bons sirventesos en què deia mal dels uns i bé dels altres i es vanava de totes les dames que sofrien amor per ell. Li esdevingueren moltes grans aventures d’armes i de dames, i grans desaventures. I finalment el matà un soldat.”
L'any 2003, Francesc Ribera, Titot, el cantant del grup Brams va editar un CD dedicat a aquest trobador (Guillem de Berguedà. Obra completa musicada.) Podeu escoltar-ne una mostra i alguns comentaris molt interessants en el següent reportatge.

  
Cliqueu en l'enllaç per sentir la seua versió de "Cançoneta leu i plana", dedicada al marquès de Mataplana.

Jaufré Rudel
En l'obra de Jaufré Rudel, un altre trobador llegendari, es dóna una varietat en el tema de l'amor: l'amor de lluny o amor de lonh, en referència a un amor mai vist. Les sis cançons que en conservem estan dedicades a aquest motiu. Segons conta la Vida, s'enamorà de la comtessa de Trípoli, a qui mai havia vist, i es féu croat pel desig de veure-la. En el viatge per mar, caigué malalt i, assabentada la comtessa, va anar al seu llit. Ell recuperà de sobte l'oïda i l'alè i agraí Déu que li hagués mantingut la vida fins veure-la, i així morí entre els seus braços. Ella, apenada, es féu monja pel dolor que sentí de la seua mort.
En el vídeo de més avall podeu escoltar una d'aquestes peces, "Lanquan li jorn son lonc en mai" (Quan els dies es fan llargs pel maig), musicada i interpretada per EVO, fantàstica. I en l'enllaç podeu llegir la poesia sencera.
http://taller.iec.cat/trobadors/veure_d.asp?id_obra=283

                                          


La Comtessa de Dia
Beatriu de Dia (o la Comtessa de Dia) és una de les poques trobairitz conegudes. D'ella se n'han conservat algunes composicions, encara que de la seua vida se'n sap ben poc: només que estava casada amb el comte Guillem de Peitieu, encara que sembla que el seu cor era propietat de Raimbaut d'Aurenja, tots dos trobadors. En la versió que podeu escoltar en l'enllaç següent (de Maria del Mar Bonet), sentireu una cançó que sorprèn pel seu realisme i les referències a l'amor carnal.
http://www.viasona.cat/grup/maria-del-mar-bonet/breviari-d-amor/estic-en-gran-desventura


RAMON LLULL



Ramon Llull va ser, segons els estudiosos de la literatura, el creador de la nostra prosa literària. De fet, fou el que l'estrenà com a tal, encara que la seua intenció primera no fou aquesta, sinó una altra de ben diferent: la conversió dels infidels al que ell considerava l'única religió vertadera, el cristianisme. Per conèixer els principals aspectes de la seua curiosa vida, de l'obra i del món que l'envoltà, consulteu les adreces següents:
En la següent web podeu trobar una proposta de lectura del Llibre de les bèsties molt interessant. S'inclouen també dades biogràfiques, context, obra i sinopsi. 

A més, podeu visionar el següent documental sobre Llull:
Edu3.cat




Ací teniu una cançó de Mi sostingut que parla sobre Llull. El vídeo intercala fragments d'un documental de Youtube sobre el mallorquí i del vídeo dels Nirvana "You know, you're right".


Llull Cobain from Mi Sostingut on Vimeo.

I el vídeo promocional de l'adaptació teatral que van fer Els Comediants sobre El llibre de les bèsties:


LES CRÒNIQUES
Després de parlar en classe dels primers textos escrits en català (el Llibre Jutge i les Homilies d'Organyà), ens endinsem de ple en la prosa literària.
Durant aproximadament un segle (1250-1350), la Corona d'Aragó passà per un període d'estabilitat política i social important, gaudia d'un aparat institucional amb força poder, triomfaven les campanyes de conquesta de les terres de València i Mallorca i la llengua, cada volta més generalitzada, anava adquirint cert prestigi. En aquest context naixen les Cròniques, obres historiogràfiques dels segles XIII i XIV i models de llengua literària, que narren els fets importants protagonitzats pels reis de la incipient Corona d'Aragó. 

         


En el següent quadre podeu observar quins regnats abasta cadascuna de les cròniques:

Les quatre grans cròniques i la monarquia catalana
Ramon Berenguer IV
Bernat Desclot
 Alfons I el Cast (1162—1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Jaume I
Ramon Muntaner
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1285-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)
Pere III
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)


Característiques principals de les cròniques.
  



JAUME I, LES PRIMERES MEMÒRIES D'UN REI Edu3.cat


 LA PROSA MORAL I RELIGIOSA

Durant la segona meitat del segle XIV i el primer terç del XV, tota l'Europa occidental va experimentar una sèrie de desastres, guerres, epidèmies i fams. L'epidèmia de pesta que començava a devastar Europa arribà a les nostres terres cap a 1348; la fam s'estenia a tots els territoris; les guerres eren contínues (la dels Cent Anys entre França i Anglaterra; el conflictes successoris a la Corona d'Aragó, etc.), la divisió de l'església pel Cisma d'Occident (1378) amb la coexistència de dos papes, un a Roma (Urbà VI) i l'altre a Avinyó (Climent VII), suposava una desestabilització del punt de referència espiritual de l'home medieval; tots aquests factors desembocaren en una profunda crisi, tant social, política i econòmica com espiritual. En aquest context hem de situar l'aparició d'un tipus de literatura l'objectiu de la qual és fer reflexionar amb la voluntat d'incidir en la societat. Aquesta funció la realitzen els frares, tant franciscans com dominicans, que es dediquen a la predicació entre el poble per tal d'influir-ne i corregir-ne la conducta. Tres escriptors catalans procedeixen d'aquesta extracció: Francesc Eiximenis, Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda. 

Pel que fa al primer, trobareu informació en els següents enllaços:

De Sant Vicent Ferrer i Anselm Turmeda, en teniu una mostra, a:
http://www.escriptors.cat/autors/ferrerv/
http://www.escriptors.cat/autors/turmedaa/pagina.php?id_sec=3539

A més, convé que llegiu sobre Sant Vicent un fra gment de J.F.Mira de la seua obra Sant Vicent Ferrer que parla dels miracles que va fer i de la llengua queemprava en la predicació (on diu De miracles i llengües):
http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=154#t3
En aquest darrer enllaç trobareu alguns miracles que se li atribueixen al sant i que tenen lloc en el nostre territori. Llegiu-los i els comentarem en classe:
http://www.mitcat.net/24_sants/fitxes/vicent.html

Us enllaço les dues versions musicades de l'Elogi dels diners de Turmeda i de Lo que puede el dinero de l'arxiprest d'Hita. Torneu-les a escoltar i compareu-les:








L'HUMANISME. BERNAT METGE.



 


LA POESIA DEL SEGLE XV

La tradició de la poesia trobadoresca, que vam treballar en la primera unitat, va perviure en la poesia catalana posterior fins ben entrat el segle XIV. És el moment d'autors com Jaume i Pere March, pare i oncle d'Ausiàs March, o Jordi de Sant Jordi. En l'obra d'aquests poetes s'intueixen ja elements que marcaran el canvi de rumb de la poesia medieval i que arribaran al punt àlgid amb la poesia d'Ausiàs March, el poeta que marca un abans i un després en la poesia catalana medieval. En el documental enllaçat, trobareu una breu biografia i un petit recull de textos d'aquest autor:

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=18231&p_ex=ausi%E0s



UNITAT 16. LA NOVEL·LA DEL SEGLE XV


Edu3.cat



LA LITERATURA DEL SEGLE XV A LA CIUTAT DE VALÈNCIA

JAUME ROIG


(València c. 1400-1478). Metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l’autor d’una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana medieval, que ell mateix va titular Espill. Els seus orígens familiars el relacionen amb Catalunya. El seu prestigi social el van portar a ser metge de la monarquia, del municipi i dels estaments religiosos de la seva ciutat natal. Consta com a examinador de metges durant diversos anys. Va col·laborar amb diversos convents i esglésies de València.
El 1441 Jaume Roig ja estava casat amb Isabel Pellicer, amb qui va tenir sis fills. La seva esposa va morir el 1459, i a l'Espill s'hi refereix com a difunta. Roig va arribar a tenir un bon patrimoni: diverses propietats a València (quatre cases a la ciutat i diversos terrenys a prop) i d'altres béns, entre els quals és destacable la seva biblioteca amb 59 volums, la majoria dels quals són de medicina i testimoni de la seva formació universitària.
El cantant Raimon va musicar el fragment de l'Espill que explica com unes hostaleres de París donaven als seus clients carn humana per menjar. El motiu folclòric és la trama argumental del musical Sweeney Todd, de Stephen Sondheim (1979). (extret de la Viquipèdia)

En el següent vídeo podreu gaudir d'una excel·lent lectura dramatitzada de L'espill de Jaume Roig a càrrec de la companyia de teatre valenciana CRIT. Un espectacle genial!



JOAN ROÍS DE CORELLA





[Gandia?, Safor, 1433/43 — València, 1497]

Escriptor. S’intitulava cavaller i mestre en teologia.
La seva família estava en estreta relació amb les d’Ausiàs March i de Joanot Martorell. Heretà dels seus pares una fortuna que li permeté de dur una vida benestant i de lliurar-se al conreu de la literatura.
Fou un escriptor prolífic i divers, tant en prosa com en vers i tant en temes religiosos com profans. Són molt elegants i artificioses les seves proses, on exposa faules mitològiques. Però el cim del seu art en prosa és una obra brevíssima intitulada Tragèdia de Caldesa, encertada descripció d’un desengany amorós. La seva prosa és sempre elevada, digníssima, culta, amb èmfasi i retòrica declamatòria, però sense caure en el ridícul ni en la pedanteria.

És, així mateix, el millor poeta valencià de la segona meitat del segle XV, i un autèntic artífex del vers, al qual dóna una moderna i sumptuosa sonoritat. El seu ofici es palesa a la famosa “Oració” a la Mare de Déu, la fredor de la qual és compensada per la intel·lectualitat de les imatges, el nobilíssim to declamatori i per versos que són vertaders encerts. Els seus versos estramps, o sia sense rima, però de sonoritats molt calculades, constitueixen l’encert més gran d’aquest poeta. És molt elegant, delicada i fins i tot sensible la seva“Balada de la garsa i de la merla”, una de les més preuades joies de la lírica catalana.
En un ambient literari com el valencià de la segona meitat del XV, on abunda la poesia intranscendent, la seva obra, artísticament aristocràtica i volgudament culta, dóna un especial to de dignitat i d’intel·ligència. [Extret d'Enciclopèdia Catalana]

/>




El vídeo següent és una versió musicada per Josep Tero de la Balada de la garsa i  l'esmerla. Escolteu-la!




Cap comentari:

Publica un comentari